19 d’oct. 2010

Parc Güell, el mirador de Barcelona


Avui he pujat al Parc Güell, on sovintejo en els meus moments de reflexió. Aquest és un indret natural, verd i obert; allunyat del bullici de la ciutat, on s'hi respira aire pur; tranquil i no tan tranquil per la gentada que el visita, però sobretot un lloc curiós, molt curiós.

Aquesta tarda he observat i fotografiat. Hi ha gent de tot tipus: turistes; guies; corredors; ciclistes; músics; venedors ambulants que venen i venedors que s'amaguen per no ser descoberts; avis que passegen; amics que comparteixen secrets; gent solitària, gent que fa amics, gent original que et vol treure un somriure; nens que somriuen, riuen, criden i juguen; mares que corren darrere d'ells; i, com jo, ciutadans de Barcelona.

Seguint la ruta, m'adono de la bellesa de la meva ciutat. Des de la plaça dels bancs, des des del drac, des del passeig de les columnes, des de les tres creus... la màgia de Barcelona no em deixa pas indiferent. 
La parada final, com sempre, el turó de les tres creus. El cim. El punt més alt. Barcelona es fa de nit als meus peus. Milers de coses se'm passen pel cap. Tanco els ulls i somric. Noto l'aire fresc de la tardor. Obro els ulls i somric de nou.  

Barcelona, no et canviaria per a res del món!

Alemanys gaudint de la meva ciutat

Bombollista a la plaça dels bancs





18 d’oct. 2010

El Mètode Grönholm

"Torna l'èxit, i ho fa amb les mateixes ganes després de sis anys".
 
Ahir tocava anar al teatre. M'encanta el teatre. És diferent: més proper, més real. El Poliorama ple a vessar; les Rambles, també. Cap seient buit. Les sis en punt. S'obre el teló.

EL MÈTODE GRÖNHOLM
Direcció Sergi Belbel

Guió
Jordi Galceran

Any
2004

Actors
  Jordi Boixaderas interpreta Ferran Augé
           Lluís Soler interpreta Enric Font
           Roser Batalla interpreta Mercè Degàs
          Jordi Díaz interpreta Carles Bueno

El mètode Grönholm presenta la pugna de quatre candidats per aconseguir un lloc directiu a una gran multinacional. El text està inspirat en uns fets reals que van succeir a Madrid, on es van trobar a les deixalles tot tipus d'observacions degradants dels candidats d'un procés de selecció. Galceran agafa la idea i la porta a l'extrem, plantejant una reflexió sobre els límits ètics de les empreses.

La primera part de l'obra és una comèdia hilarant, que utilitza el millor dels quatre intèrprets per fer riure animosament al públic. En Jordi Boixaderas i en Lluís Soler demostren el seu talent i la seva dilatada experiència i broden els seus personatges a la perfecció. Malgrat que un primer moment els personatges encarnats per Roser Batalla i Jordi Díaz queden en segon pla, tots acabaran prenent la mateixa importància.

A la segona part l'humor inicial va deixant pas a una tensió i intriga en augment. El públic queda captivat, se sent immers dins dels conflictes que es plantegen i s'identifica fàcilment amb els candidats a la feina, experiència que alguna vegada ha viscut. Davant d'El mètode Grönholm l'espectador es planteja fins a quin punt les empreses tenen a dret a investigar la vida privada dels seus treballadors. Galceran brinda un text molt ben pensat i Belbel dirigeix unes interpretacions magistrals, tot creant una obra imprescindible de la cartellera barcelonina, i el públic ho agraeix, amb intensos aplaudiments. Es tanca el teló.

Si algú te ganes de riure i passar una bona estona, recomano veure aquesta magnífica obra teatral, que no deixa a ningú indiferent. 

Propera funció: pel davant i pel darrere.